Dol, condol i solidaritat
1 maig 2010 – 10:35Sempre que perds un ésser estimat, sembla que t’han furtat una part de la teva vida, dels teus records. Que amb la seva mort, se’n ha anat tot allò que comparties amb aquella persona. Que després de la seva partida definitiva, només queda el dolor,la solitud i la desesperació…
Però després d’assistir a la missa funeral en memòria de l’amic estimat Tolo Calafat, he de dir que res no és així. El que vaig veure i sentir (de tot cor) a l’interior de l’esglèsia de Santa Creu va ser molt de dol i condol, però sobretot molta solidaritat i suport al voltant de na Marga, els seus fills i familiars.
Ara entenc que, tot i que en Tolo no hi sigui, totes les persones que l’estimavem compartim experiències de vida i records inesborrables que son la millor medicina per aliviar el dolor, la solitud i la desesperació per la seva partida definitiva. I en aquest puntal hi poden descansar tranquils, sense de por de caure ni d’esfondrar-se na Marga, els seus dos fills i tota la família d’en Tolo Calafat Marcús.
I si, Déu no vulgui, tot això fallàs, sé que quedarien persones que com en Toni Contestí o en Pere March, se multiplicarien per seguir oferint tota la seva ajuda. Ells dos i molts d’altres han estat un puntal fort i estable perquè la familia d’en Tolo pogués continuar el seu trànsit per aquest calvari.
Marga, aqui ens tens pel que hagis de menester, de tot cor!
3 respostes a “Dol, condol i solidaritat”
-He de dir que no coneixia en Tolo però sempre que encetava un nou repte ho sabia, els mitjans m´informaven del que farien (l´expedició) i jo era feliç imaginant que uns mallorquins poguessin arribar tan lluny, tan alt. Però, he de reconèixer, amb mal de cor, que tenim-tots-una tendència a menysprear les fites dels més propers. Malauradament ha hagut de passar el pitjor que podia passar perquè uns quants se n´adonessin que “els nostros” es juguen la vida, que això no va de bromes, que la muntanya no distingueix la procedència de ningú. Personalment crec que s´hauria pogut fer més, molt més del que s´ha fet perquè en Tolo sigués encara amb noltros. Però l´excés de confiança, les circumstàncies no volgueren que fos així. En Tolo va morir al lloc del seus somnis, on ningú dels que llegeixen aquestes línies - jo sa primera- no arribarà mai.
Per Lina el maig 3, 2010
“La mort no és sinó travessar el món, tal com els amics travessen els mars: continuen vivint l’un en l’altre. Hi són presents per força, en allò que estimar i viure tenen d’omnipresent. En aquest mirall diví es veuen cara a cara; i la seva conversa és lliure, i també pura. Aquest és el consol que donen els amics: que, per molt que es digui que moren, la seva amistat i la seva companyia són, en el sentit més noble, sempre presents, perquè són immortals.”
(William Penn)
No vaig tenir el plaer de conèixer en Tolo, però gairebé sent com si hagués format (i segueix formant) part de la meva vida, encara que només sigui perquè sóc una enamorada de la muntanya, tal com ho era ell.
La vida és injusta, a vegades, i se’ns endur tot allò que estimam però com diu sa saviesa popular: ningú no mor fins que no se l’oblida del tot.
És molt díficil saber què dir quan es perd a algú tan estimat, a un ídol, a una manera de ser, a tot un símbol i a un exemple a seguir. Però vull enviar tots els meus ànims a tota la família i amics. Esper que arribin allà on han d’arribar. De ben segur que en Tolo estaria ben orgullós de tots voltros. I sigui on sigui, de ben segur que, algun dia, ens el tornarem a trobar…
Per Margarida el maig 5, 2010
Els que estimem la muntanya no conquerim,vençem o ataquem cims,si no que la gaudim,sentim,estimem i l`abraçem.No coneixia en Tolo peró de ben segur estaria d`acord amb mi.El meu mes sentit condol a la familia.
Per Jordi Nuñez de Prado i Pujol el maig 5, 2010