Camins públics, negocis privats
1 juliol 2010 – 11:02Dissabte que ve, 3 de juliol, a la plaça de la Vila de Banyalbufar, es debatrà a partir de les set de l’horabaixa la problemàtica dels camins públics a Mallorca. Hi participaran representants del Govern, de l’Ajuntament i del col·lecitu excursionista de Mallorca.
El mes passat, representants de les associacions i entitats implicades en la defensa dels camins públics, després d’analitzar la situació i els darrers esdeveniments amb relació als accessos a la finca pública de Planícia, i particularment de les barreres d’Es Rafal, acordaren organitzar i dur a terme una taula rodona. Tot plegat, amb un doble objectiu.
D’una banda, que les institucions encarregades de vetllar per l’ordenació, gestió, ús, etc. de tots aquests camins, tenguin l’oportunitat explicar la seva visió sobre els impediments i dificultats que actualment hi ha per a la lliure circulació de persones i, és clar, exposar les passes que pensen fer per posar-hi remi.
De l’altra, que persones representants de col·lectius que s’han significat en la defensa dels camins públics a l’illa de Mallorca, puguin aportar les seves idees o experiències en casos semblants.
NO US HO PODEU PERDRE!!! Aquest dissabte a Banyalbufar, a partir de les set de l’horabaixa.
10 respostes a “Camins públics, negocis privats”
…no se mereixia…
Doncs ara, aixo: cap a Banyalbufar manca gent.
Per Pere Llofriu el jul. 2, 2010
Llastima assebentar-me massa tard!!!
Per Joan Ramon B.S. el jul. 3, 2010
Camí públic de Ternelles
Avui conclou el termini per respondre a la demanda de MENANI S.L. (família March), que denuncià l’Ajuntament, en la qual es demana que es declari de caràcter i ús privat el camí de Ternelles.
La Plataforma pro camins públics ha entregat tota la documentació al misser nomenat per l’Ajuntament per defensar aquest camí públic, atès que ara s’iniciarà un plet civil motivat per la denúncia de MENANI S.L. contra el poble de Pollença, per reclamar la titularitat provada d’aquest camí.
Així doncs, la documentació arxivística i cartogràfica romandrà en mans de l’Ajuntament per tal que es defensi el caràcter públic d’aquest camí, el qual ens permet accedir a Cala Castell i al Castell del Rei.
S’inicia així un procés en què l’Ajuntament de Pollença haurà de defensar aquest bé en contra d’uns interessos particulars. Com ja vam dir, el resultat de la nostra recerca i investigació serà posat a disposició de l’Ajuntament. Confiem que aquest en faci un bon ús en la defensa d’aquest patrimoni que, a més, suposa un valor afegit al nostre municipi.
PLATAFORMA PRO CAMINS PÚBLICS
Per camins el jul. 7, 2010
Si l’ajuntament de Pollença ho fa tan bé com ho feu, en el seu dia, el de Banyalbufar en relació al camí vell d’Estellencs, anam arreglats!!
Per crític el jul. 7, 2010
Amb el tema del plet civil del camí reial de Ternelles i del castell del Rei, tancat i usurpat; hi ha un fet que convé sàpiga la comunitat de trescadors que van per la Universitat de les Illes Balears: el informe històric l’ha presentat un CATEDRÀTIC DE HISTÒRIA MEDIEVAL, molt conegut, de nom PAU i que contriueix a confirmar aquella dita: “por dinero baila el perro”.
Us anirem dient les barrabassades que ha dit i veureu que el que ha fet ha estat carregar-se tot el seu prestigi. Ni una sola de les seves conclusions és certa i es disposen de documents que ho demostren.
Per Antoni Duran Gelabert el jul. 9, 2010
No crec que l´informe històric den Cateura digui més coses falses que determinats catàlegs de camins
Per toni el jul. 9, 2010
Dissabte passat a Banyalbufar, taula rodona: Planícia, 500 dies de finca pública, 500 dies de lluita pels seus camins…
Ens pensàvem que ens donarien alguna bona nova… jo que sé… un caramel•let per allò que ens preparen un diploma com mentre som una reserva índia… (?) de la Biosfera. Això. Doncs no: no hi va haver cap referència a la reserva de la Biosfera, de la reserva índia sí, per això m’he embullat.
D’una banda el sector excursionista reivindicatiu i els banyalbufarins compromesos, vàrem acabar de constatar que en la temporada excursionista que havíem de concloure res no ha canviat, a part de l’increment en el nombre de barreres i altres prohibicions.
D’altra banda el sector polític, que fort i no et moguis volien deixar petit Woody Allen: un polític és aquell qui és capaç de convertir qualsevol solució en un problema. Tots estaven d’acord en què la barrera s’ha de llevar ja, però es barallaven per les propostes del protocol per llevar-la.
El curs, i la cursa, d’excursionisme d’obstacles ja havia començat més calent que mai: encara era el mes d’agost, dia 24, quan es feia la primera excursió reivindicativa de sa Pedrissa a la torre de Deià on, per variar, s’havien detectat problemes de pas, tant se val que fos un dels llocs turístics més reconeguts internacionalment i què l’Arxiduc bla bla i bla bla. A principis de setembre el mateix per Coanegra, just després Ternelles… Sens dubte la temporada més calenta que hom pugui recordar, i n’hi ha que no volen fer vacances. Això va com el canvi climàtic
Conclusió: Planícia tal qual. Als 500 dies d’esser nostre, després de 30 anys d’autonomia, encara no hi podem anar tanquils pels camins tradicionals, com a tants d’altres camins públics.
Per Pere Llofriu el jul. 9, 2010
Antoñito, de primer et puc contradir amb un sol exemple: a internet hi ha penjat el catàleg de camins de Pollença, contesta’m si tens algun document que confirma el que tu afirmes, però cita: l’arxiu, la signatura i en núm. de pàgina del document.
Crec que amb el teu comentari podries esser un usurpador de camins i que l’únic que deus tenir és una nota del registre de la propietat on no hi consta el camí (que no té valor davant un plet ben documentat).M’equivoc ?.
Per Antoni Duran Gelabert el jul. 10, 2010
Antoñito, demà compliré amb la primera gran errada del catedràtic venut, has estat tu el que ha dit quì era¡ i ho faré donat que en el nostre sistema judicial hi ha un principi: “el que afirma prova”; jo provaré, ho faràs tu ?
Per Antoni Duran Gelabert el jul. 11, 2010
Antoñito: Acredita, després de tesis NO CONTRASTADES, que la subhastació del castell del Rei, adquirit per Francesc Desbrull (1811), va tenir com a conseqüència la privatització del camí; fet ABSOLUTAMENT IMPOSSIBLE per les normes legals que impedien, i enncara impedeixen, alienar un camí públic i que era l’únic que portava a set propietats denominades els Castells:
3 finca del Amillaramiento núm.: 1.645. Mariano Villalonga.(Ternelles)
4 “ “ núm.: 896. Antonio March Martorell “Plorador”.(el Castell den Cifre)
5 “ “ núm.: 395. Joan Cerdà Vicens “Ros del Castell”.
6 “ “ núm.: 1.255. Pereta Rotger “Bandrís”.
7 “ “ núm.: 1.611. Miquel Vila y Cifre “Lleonard”.
8 “ “ núm.: 1.186. Miquel Ripoll “de escales Posadora”.
9 “ “ núm.: 118. Gabriel Bernad Bauzà “Flassada”.
10 “ “ núm.: 1.151. Jaume Provensal March “del Castell”.(son Torrens)
Per Antoni Duran Gelabert el jul. 11, 2010