Béns esbaldegrats
28 juny 2010 – 12:13La canaleta de Massanella podria ser declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) abans de final d’any. Mentestrant, l’esbaldrec d’un tros del marge que sosté aquest element patrimonial de la Serra de Tramuntana es fa més gros de cada dia sense que ningú no faci res per aturar-ho. Ni tan sols l’Ajuntament de Mancor que té de fa 25 anys la responsabilitat del seu manteniment, a canvi de beneficiar-se sis dies a la setmana de l’aigua que prové de la Font del Prat.
Durant 300 anys, l’obra monumental de Monserrat Fontanet, el porqueret de la possessió de Massanella, ha aguantat el pas del temps i les successives transformacions del paisatge. L’aigua fa ara el recorregut d’onze quilòmetres fins a les cases a través d’una moderna canonada.
La Canaleta neix a Escorca i pertany a la possessió de Massanella, però la seva conservació és a cura de l’Ajuntament de Mancor de la Vall. S’ha demanat la intervenció dels departaments de Patrimoni i Medi Ambient i Natura del Consell de Mallorca, que ja han dit que sense una petició formal d’intervenció no faran res. Tot i que recorden que hi ha línies de subvenció per facilitar als ajuntaments la conservació d’aquells elements patrimonials que li pertànyen.
El BIC de la Canaleta de Massanella és imminent. Esperem que no arribi tard, quan ja no quedi canaleta a protegir. A què o qui esperam per començar a actuar?
5 respostes a “Béns esbaldegrats”
…i aquí s’escagassen el discursos d’ecologisme groc: a Déu pregant i a Mallorca capolant.
Tothom espera d’assegut que la Unesco, o d’altres entitats del mon guai, ens enviin un “diploma com mentres”, mentre vivim des cuento, i mentre caminar per Mallorca és un plaer, com diu avui el diari Balears, i mentre caminar per Mallorca és una gimcana vergonyant, com no s’atreveix a reconèixer cap “assessor” que cobra…
I mentre, per Massanella, segons circumstàncies, es cobra per passar, es posen panys, es fan raillies de camells, quads o jeeps, i el batle diu que no en sap res.
Sa Canaleta era un monument únic quan hi corria l’aigua, entre d’altres coses perquè les canals són precisament per conduir aigua. Però l’Ajuntament de Mancor, amb el seu dret de gaudir dels avenços de les ciutats, la va desgraciar per aprofitar-sen, cosa que ha fet 25 anys… I ara? no poden enviar una colla de margers?
Els ajuntaments presten molts serveis que no els correspon. Vos sona? Idò serà la cançó de l’estiu…
Per Pere Llofriu el juny 29, 2010
Perdoni senyor Joan Carles Palos, quan Monserrat Fontanet va dissenyà la canaleta de Massanella l’any 1750 (segons Viquipèdia)tenia
44 anys, en aquesta edat naturalment ja no ejercia de porqueret. Supòs que vosté quan estava en primària, encara no li pubicaven articles.
Salutacions toni.
Per Antonio Gelabert el juny 30, 2010
A casa meva la canaleta de Massanella era coneguda com “la mar”. I vos preguntareu, com és que es pot comparar un raig d’aigua com el de la canaleta a la immesa mar? La veritat és que no hi ha color, però per la meva padrina, que a la dècada dels anys vint es traslladava, amb les seves germanes i pares, a l’alzinar dels voltants de Massanella i de Comafreda, on hi feien tot l’estiu de carboners, aquell doll d’aigua era tota la mar que fins a la seva curta edat havia pogut veure. Per als fills dels carboners de Caimari, que en aquell temps de misèria omplien aquells boscos, “anar a la mar” era anar posar els peus en remull dins aquella canaleta d’un pam de fondària!
Per Toni Mateu el juny 30, 2010
Sap greu dir que les declaracions BIC no són eficients i en molts de casos suposen més perill que el propi esbaldegrament. És ver que també hi deu haver excepcions però la normativa és confosa, complicada i feixuga. Tots els rectors arrufen el nas quan senten a parlar de la declaració BIC de les esglésies. La proposta per elevar a la UNESCO la serra de la Tramuntana hauria de contemplar aquestes dificultats.
Per Biel el juny 30, 2010
Montserrat Fontanet, majoral de Massanella, seria una mena d’enginyer agrònom autodidacta: “Art de conró…” 1747.
Cal situar-se a l’època… Linné, al mateix temps que estodiava també donava classes, i en èpoques en què li era més difícil sobreviure de botànic, obria un despatx de metge, ja que aleshores, tanmateix, tot s’arreglava amb herbes.
Això del “porqueret” diuen que fou un altre escarafall de Joaquim Maria Bover, que va fer molta de gràcia a Garcia Pastor… i ja tenim tòpic típic. Les potades del rei en Jaume no són gaire més serioses.
Per Pere Llofriu el jul. 1, 2010